A l'antiga Israel, la divisió de terres entre les tribus era un esdeveniment significatiu, que reflectia les promeses de Déu i el compliment del pacte amb el seu poble. Manassès, com a fill primogènit de Josep, tenia dret a una herència substancial. Makir, el seu primogènit, és esmentat específicament perquè els seus descendents, els Gileadites, eren reconeguts per la seva força i capacitat militar. Aquest reconeixement de la seva valentia va resultar en l'assignació dels territoris de Gilead i Basan, àrees conegudes per les seves terres fèrtils i la seva importància estratègica.
L'assignació de terres no era només una qüestió de dividir territori, sinó que també reflectia la identitat i el paper de la tribu dins de la nació d'Israel. La menció de Makir i els seus descendents destaca la importància del lideratge i la força en el context antic. Això il·lustra com els israelites valoraven i recompensaven aquestes qualitats, assegurant que aquells que demostraven lideratge i valentia rebessin terres que coincidissin amb les seves capacitats. Aquest passatge serveix com a recordatori de la interconnexió entre la fe, l'herència i la responsabilitat en la narrativa bíblica.
