Les filles de Zelofehad, que no tenien germans, es van apropar al sacerdot Eleazar, a Josuè i als líders per reclamar la seva herència. Els van recordar el manament del Senyor a Moisès, que era concedir-los una porció de terra entre els parents del seu pare. Aquesta petició es basava en una decisió prèvia de Déu, assegurant que les filles no quedarien sense herència simplement perquè eren dones. Els líders, incloent-hi Josuè, van honorar aquest manament, demostrant el seu compromís amb la justícia i l'equitat de Déu.
Aquest esdeveniment és significatiu ja que subratlla la importància de seguir les instruccions de Déu i garantir un tractament equitatiu per a tots els membres de la comunitat. També destaca el coratge i la fe de les filles, que van confiar en la promesa de Déu i van prendre mesures per assegurar el seu futur. La seva història és un exemple poderós de com les lleis de Déu estaven dissenyades per protegir i proporcionar per a tothom, independentment del gènere. Aquest passatge anima els creients a buscar la justícia i l'equitat, confiants en la saviesa i la provisió de Déu.
