En l'antiga Israel, les lleis d'herència solien afavorir els descendents masculins, però les filles de Manassès van rebre una part de l'herència al costat dels seus germans. Aquesta decisió va ser significativa, ja que representava un canvi cap a una major igualtat de gènere i justícia dins de la comunitat. En permetre que les filles heretessin, els líders van reconèixer el seu lloc i valor dins de la tribu. Aquest acte d'inclusió va demostrar un compromís amb l'equitat i la distribució justa de recursos, alineant-se amb els principis de justícia i compassió de Déu.
El passatge també subratlla la importància d'honorar els compromisos i promeses. L'herència de les filles va ser un compliment de la promesa de Déu al seu avantpassat, Manassès, assegurant que tots els descendents, independentment del gènere, reben la seva porció deguda. Aquesta història serveix com un recordatori que les benediccions i promeses de Déu no estan limitades per les normes o expectatives socials. Anima els creients a defensar la justícia i la igualtat, reconeixent el valor i la dignitat inherents de cada individu.
