I els fills de Manassès tenien dues parts, perquè Manassès era el primogènit de Josep; però la terra de Gilead i el seu territori, que eren de la terra dels amorreus, era de Manassès.

Josuè 17:5

Faithy explica

La tribu de Manassès, una de les dotze tribus d'Israel, va rebre una herència substancial a la Terra Promesa. Aquesta distribució incloïa deu parcel·les separades, a més de les regions de Gilead i Bashan, que es troben a l'est del riu Jordà. Aquesta divisió de la terra formava part de la distribució més àmplia entre les tribus d'Israel, mentre s'establien a la terra que Déu havia promès als seus avantpassats. L'assignació de terres no era només una qüestió geogràfica, sinó també un testimoni de la fidelitat de Déu i el compliment de les seves promeses. Cada herència de tribu era un signe tangible de la provisió i la cura de Déu, permetent-los establir les seves pròpies comunitats i viure segons els seus manaments. Per a la tribu de Manassès, tenir terres a ambdós costats del riu Jordà simbolitzava una posició única, connectant les parts oriental i occidental del territori israelita. Aquesta distribució també destaca la importància de la unitat i la cooperació entre les tribus, ja que treballaven juntes per establir-se i cultivar la terra.