El text descriu les fronteres territorials entre les tribus d'Efraïm i Manassès, dues de les dotze tribus d'Israel. Aquestes tribus eren descendents de Josep, un dels fills de Jacob, i se'ls va assignar porcions específiques de terra a la Terra Promesa com a part de l'herència que Déu havia promès als descendents d'Abraham. La descripció destaca la divisió de terres, amb el territori d'Efraïm situat al sud i el de Manassès al nord. El territori de Manassès s'estenia fins al mar, indicant una ubicació significativa i estratègica. Les fronteres amb les tribus d'Aser i Issacar defineixen encara més l'extensió de la terra.
Aquesta divisió de terres era crucial per establir ordre i identitat entre les tribus mentre s'establien a la terra que Déu els havia promès. Reflecteix el compliment de les promeses de Déu i la importància de mantenir fronteres per a una convivència pacífica. Els detalls geogràfics també emfatitzen el context històric i cultural de l'assentament dels israelites, recordant als lectors el ric patrimoni i la guia divina que van modelar el seu viatge i assentament a la terra.
