Moisès, el servant del Senyor, i els israelites van derrotar a Sihon, rei dels amorreus, i a Og, rei de Basan, que eren els darrers dels gegants que quedaven a la terra.

Josuè 12:6

Faithy explica

Moisès, reconegut com el servant del Senyor, va jugar un paper fonamental en la conquesta de terres a l'est del riu Jordà. Aquestes victòries formaven part de la promesa de Déu als israelites, garantint-los una terra pròpia. La terra es va dividir entre les tribus de Rubèn, Gad i la mitja tribu de Manassès, complint així el pacte de Déu amb el seu poble. Aquesta distribució no era només una maniobra política o militar, sinó un compliment espiritual de les promeses divines. Reflecteix la importància de la fidelitat i l'obediència als manaments de Déu, ja que Moisès actuava com un canal de la voluntat divina, assegurant que cada tribu rebés la seva herència. Aquesta narració també posa de manifest l'aspecte comunitari de les promeses de Déu, on les benediccions i responsabilitats es compartien entre les tribus, fomentant la unitat i la cooperació entre el poble. La història de Moisès i els israelites ens recorda el poder de la guia divina i el compliment de les promeses de Déu per aquells que es mantenen fidels.