Balak, el rei de Moab, està profundament preocupat pels israelites que acampen prop de les seves terres. Els percep com una amenaça significativa a causa del seu gran nombre i les victòries passades. En la seva desesperació, es dirigeix a Balaam, un endeví conegut, per maleir els israelites. Balak creu que les paraules de Balaam tenen el poder de canviar el curs dels esdeveniments, ja que té una reputació per les seves benediccions i maleïdes efectives.
Aquesta sol·licitud subratlla la creença antiga en el poder de les paraules pronunciades i la seva capacitat per afectar la realitat. En moltes cultures, les benediccions i les maleïdes eren considerades eines poderoses que podien alterar el destí d'individus o nacions senceres. La petició de Balak també revela la seva por i inseguretat, ja que busca mitjans sobrenaturals per protegir el seu regne.
El vers prepara el terreny per a una narrativa més gran sobre la protecció i intervenció divina. Malgrat les intencions de Balak, la història demostra que la voluntat de Déu no pot ser frustrada pels esquemes humans. Serveix com un recordatori de les limitacions del poder humà i de la sobirania de Déu sobre tota la creació.
