En aquest passatge, Déu es comunica directament amb Balaam, un profeta que ha estat abordat per Balak, el rei de Moab. Balak té por dels israelites a causa del seu nombre i les seves recents victòries sobre altres nacions. Busca l'ajuda de Balaam per maleir-los, amb l'esperança de debilitar-los. No obstant això, Déu intervé i instrueix Balaam que no vagi amb els missatgers de Balak ni maleeixi els israelites, ja que estan sota la seva benedicció divina.
Aquesta interacció emfatitza el control i la protecció de Déu sobre el seu poble, els israelites. També il·lustra el principi que les benediccions de Déu són irrevocables i no poden ser anul·lades pels desitjos o accions humanes. Balaam, malgrat ser un profeta a sou, és recordat de l'autoritat superior de Déu i de la importància d'alinear-se amb la voluntat divina. Aquesta història serveix com a recordatori de la fidelitat de Déu i l'assegurament que els seus plans per al seu poble són per al seu bé, independentment de les pressions o amenaces externes.
