En aquest moment, Déu s'acosta a Balaam, un profeta, i li pregunta sobre les persones amb qui s'està associant. Aquesta pregunta no és perquè Déu no tingui coneixement, sinó per incitar a Balaam a reflexionar sobre les seves accions i la companyia que manté. Subratlla l'omniscència de Déu: Ell coneix totes les coses, però escull relacionar-se amb nosaltres de manera personal. Aquesta interacció ens recorda que Déu està profundament interessat en les nostres vides i les decisions que prenem. En preguntar a Balaam sobre els seus companys, Déu l'encoratja a considerar els motius i les intencions dels que l'envolten. Aquest passatge ens ensenya la importància del discerniment i de cercar la guia de Déu en les nostres relacions i decisions. També destaca el valor d'estar oberts a les preguntes i indicacions de Déu, que poden conduir-nos a una comprensió més profunda i a una alineació amb la seva voluntat. Per als creients, això serveix com un estímul per mantenir-se vigilants sobre les influències a les seves vides i per cercar la saviesa de Déu en tots els assumptes.
La història de Balaam és un poderós recordatori de la necessitat de discerniment espiritual i de la importància d'alinear les nostres accions amb els propòsits de Déu. Ens anima a estar atents a la veu de Déu i a ser cauts amb les influències que permetem a les nostres vides, assegurant-nos que ens condueixin més a prop de Déu en comptes de lluny d'Ell.
