Balak, el rei de Moab, es trobava en una situació delicada, ja que els israelites, un gran grup de persones que acabaven d'escapar d'Egipte, s'acampaven prop de les seves fronteres. Preocupat pel seu gran nombre i la possible amenaça que representaven, Balak va decidir buscar una intervenció sobrenatural. Va enviar missatgers a Balaam, un endeví reconegut, amb l'esperança que Balaam pogués maleir els israelites i així debilitar-los. Aquest moment marca l'inici d'una història significativa on Déu demostra el seu poder i la seva protecció sobre el seu poble.
La narrativa que segueix mostra com Déu es comunica amb Balaam, evitant que aquest pugui maleir els israelites. En canvi, Balaam acaba beneint-los, il·lustrant el tema que la voluntat de Déu no pot ser frustrada pels plans humans. Aquesta història ens recorda la sobirania de Déu i la seva capacitat de convertir males intencions en benediccions. També reflecteix la idea que la por sovint porta a intentar controlar situacions, però la veritable seguretat es troba en confiar en el pla i el propòsit sobirà de Déu.