Durant el seu viatge pel desert, els israelites van rebre instruccions per acampar en un ordre específic al voltant del Tabernacle, que era el punt focal de la seva adoració i vida comunitària. La tribu de Judà, sent una de les més grans i significatives, va ser assignada a una posició al costat est, que tradicionalment es considerava un lloc de prominència i lideratge. Nahshon, fill d'Amminadab, era el líder de Judà en aquell moment. Es destaca en les genealogies bíbliques com un avantpassat del rei David i, finalment, de Jesucrist, ressaltant la seva importància en la línia d'Israel.
L'arranjament de les tribus al voltant del Tabernacle no només era una qüestió logística, sinó que també portava un significat simbòlic. Representava la naturalesa estructurada i ordenada de la comunitat, amb cada tribu tenint un paper i un lloc, contribuint a la unitat i propòsit general de la nació. Aquesta organització subratlla els temes del lideratge, la responsabilitat i la centralitat de l'adoració a la vida dels israelites, servint com un recordatori de la importància de la comunitat i la guia divina en el seu viatge.