Durant el viatge dels israelites pel desert, Déu va instruir Moisès per fer un cens del poble, organitzant-lo per tribus. La tribu de Gad, amb Eliasaf com a cap, era una de les moltes que contribuïen a la força i cohesió del grup. La seva comptabilitat, que mostrava un nombre significatiu de membres, reflecteix no només la seva importància militar, sinó també el seu paper en la vida quotidiana del campament. Cada tribu tenia un lloc designat i una funció específica, assegurant l'ordre i l'eficiència durant el viatge.
Aquesta cens no era només una mesura pràctica, sinó també un exercici espiritual, recordant als israelites la seva identitat com a poble escollit de Déu i la seva missió col·lectiva. La detallada enumeració subratlla la importància de cada tribu i individu en la gran narrativa del viatge d'Israel. Destaca la interconnexió de la comunitat, on cada persona tenia un paper i un propòsit. Aquesta organització era crucial per mantenir la unitat i la força, demostrant com Déu valora l'ordre i les contribucions de cada membre al conjunt. El cens també servia com a recordatori de les promeses de Déu i el compliment dels seus plans a través del seu poble.
