Durant el seu viatge pel desert, els israelites estaven organitzats en un campament estructurat, amb cada tribu ocupant una posició designada i un líder. La tribu de Gad, una de les dotze tribus d'Israel, era liderada per Eliasaf, fill de Reuel. Aquest detall organitzatiu subratlla la importància de l'ordre i el lideratge dins de la comunitat. La col·locació específica de cada tribu al voltant del Tabernacle no era arbitrària, sinó que estava divinament instruïda, assegurant que la comunitat funcionés de manera fluida i eficient.
Aquesta estructura servia no només a propòsits pràctics, sinó també espirituals, ja que enfatitzava la unitat i la interdependència de les tribus. Cada tribu tenia un paper i una responsabilitat únics, contribuint a la missió global dels israelites. Aquesta organització pot ser vista com un reflex de com les comunitats d'avui poden beneficiar-se de rols clars i lideratge, fomentant un sentiment de pertinença i propòsit. Ens recorda que cada individu i grup té un paper a jugar en la comunitat més gran, i quan cadascun compleix el seu rol, la comunitat prospera.
