Josuè parla a les tribus d'Efraïm i Manassès, reconeixent el seu gran nombre i força significativa. Els assegura que no estan limitats a una sola porció de terra, implicant que el seu potencial i capacitats els permeten una major expansió. Aquesta animació és un recordatori de la importància de reconèixer i utilitzar els dons i les forces que Déu ens ha donat. Subratlla la idea que Déu proveeix per al seu poble, sovint més enllà del que perceben inicialment.
El context d'aquest vers és significatiu, ja que es produeix durant l'assignació de la Terra Promesa entre les tribus d'Israel. Les paraules de Josuè no només parlen de terra física, sinó també del creixement espiritual i comunitari que prové de confiar en les promeses de Déu. Aquest vers convida els creients a reflexionar sobre les seves pròpies vides, a veure on podrien estar limitant-se i a confiar en el pla de Déu per al seu creixement i expansió. És una crida a l'acció per fer un pas de fe, sabent que Déu ens equipa per a les tasques que tenim davant.
