Josep s'adreça al seu pare, Jacob, durant un moment significatiu de benedicció dels seus fills, Manassès i Efraïm. En temps antics, la mà dreta simbolitzava un major honor i benedicció, normalment reservada pel primogènit. Josep està preocupat perquè Jacob creua les mans i col·loca la seva mà dreta sobre Efraïm, el fill més jove, en lloc de Manassès, el primogènit. Aquest acte sembla contradir la norma cultural, on el primogènit rebria la benedicció principal.
Tanmateix, les accions de Jacob són intencionals i guiades per una visió divina, reflectint un tema recurrent a la Bíblia on les eleccions de Déu sovint desafien les expectatives humanes. Aquesta història il·lustra que els plans i propòsits de Déu no estan lligats per les tradicions humanes o les normes socials. Serveix com a recordatori que les benediccions i el favor de Déu poden transcendir la nostra comprensió i expectatives, emfatitzant la importància de confiar en la seva saviesa i sobirania.
