Israel, conegut també com Jacob, es trobava al final de la seva vida i experimentava la disminució natural de la vista que sovint acompanya la vellesa. Malgrat la seva vista fallida, el seu desig de beneir i connectar amb els seus nets, Manassès i Efraïm, es mantenia ferm. Josep, conscient de la importància d'aquest moment, va acostar els seus fills al seu avi. L'acte de Jacob de besar-los i abraçar-los és una poderosa expressió d'amor, acceptació i la transmissió de benediccions. Aquesta escena és un recordatori commovedor de la importància dels lligams familiars i del patrimoni espiritual que es transmet a través de les generacions.
L'acte de beneir és un tema clau en aquesta narrativa, reflectint la tradició bíblica dels patriarques que atorguen benediccions als seus descendents. Simbolitza la continuïtat de les promeses de Déu i l'esperança de prosperitat i orientació futures. Les limitacions físiques de l'edat no impedeixen les connexions espirituals i emocionals que uneixen les famílies. Aquest passatge ens anima a valorar i cuidar les nostres relacions familiars, reconeixent l'impacte profund i durador que tenen en les nostres vides i en les de les futures generacions.
