En un moment profundament significatiu, Josep presenta els seus fills, Efraïm i Manassès, davant del seu pare Jacob, que també és conegut com Israel. Aquest acte no és només una reunió familiar, sinó un esdeveniment ceremonial on s'han de conferir benediccions. En la cultura hebrea antiga, la mà dreta s'associa tradicionalment amb el poder, l'autoritat i la benedicció principal, que sovint es donava al fill primogènit. Coneixent aquesta costum, Josep col·loca Manassès, el seu primogènit, a la dreta de Jacob, anticipant que rebria la major benedicció. No obstant això, aquesta configuració anticipa una intervenció divina on els plans de Déu transcendeixen les tradicions i expectatives humanes.
L'escena subratlla la importància de les benediccions en la narrativa bíblica, ja que es consideren com a conductes de les promeses i el favor de Déu. També reflecteix el tema de la sobirania de Déu, on les seves eleccions de vegades desafien la lògica humana i les normes socials. Aquest moment és un recordatori que els camins de Déu són més alts que els nostres, i els seus plans sovint es despleguen de maneres inesperades, convidant-nos a confiar en la seva saviesa i temps.