En aquest verset, Jesús s'adreça a la multitud parlant sobre Joan Baptista, fent una declaració profunda sobre el seu paper en el pla de Déu. Al referir-se a Joan com 'l'Elies que havia de venir', Jesús connecta Joan amb la profecia de l'Antic Testament que es troba a Malaquies 4:5, que parla del retorn d'Elies abans del 'gran i terrible dia del Senyor'. Això no vol dir que Joan sigui literalment Elies reencarnat, sinó que encarna l'esperit i la missió d'Elies, preparant el camí per a Jesús, el Messies.
Aquesta identificació destaca la continuïtat entre l'Antic i el Nou Testament, mostrant que les promeses de Déu s'estan complint de maneres inesperades. També desafia l'audiència a estar oberta a les revelacions de Déu, que poden no coincidir amb les seves nocions preconcebudes. La declaració de Jesús és una invitació a reconèixer la importància del ministeri de Joan i el seu paper en la narrativa més àmplia de la salvació. Això crida a una voluntat d'acceptar els missatgers de Déu i el missatge transformador que porten, instigant una preparació per abraçar el nou pacte que Jesús inaugura.
