Aquest vers forma part d'una paràbola que Jesús explica sobre un home ric i un home pobre anomenat Llàtzer. Després de la mort dels dos homes, l'home ric es troba en un torment i demana a Abraham que enviï Llàtzer per advertir els seus germans. La resposta d'Abraham, tal com es cita en aquest vers, subratlla la suficient de les escriptures—Moisès i els profetes—com a guia per a la fe i el penediment. Jesús utilitza aquesta història per il·lustrar que les escriptures contenen tota la saviesa necessària per entendre la voluntat de Déu i viure una vida justa.
El vers també parla de la naturalesa de la creença i la tendència humana a buscar senyals i meravelles. Jesús assenyala que fins i tot un esdeveniment miraculós, com la resurrecció d'un mort, pot no convèncer aquells que ja són resistents al missatge de Déu. Això destaca la importància d'un cor i una ment disposats a acceptar la veritat divina. El missatge és clar: la veritable fe no es fonamenta només en senyals miraculoses, sinó en una profunda comprensió i acceptació de la paraula de Déu tal com es revela a través de les escriptures.
