En aquest moment, Jesús s'adreça als seus deixebles després de la seva resurrecció, reforçant les ensenyances que va impartir durant el seu ministeri terrenal. Subratlla la necessitat d'acomplir les Escriptures, que abasten la Llei de Moisès, els Profetes i els Salms. Aquestes tres seccions representen la totalitat de les Escriptures hebrees, conegudes avui com l'Antic Testament. En afirmar que tot el que està escrit sobre ell en aquests textos ha de complir-se, Jesús estableix una connexió entre l'Antic i el Nou Testament, mostrant que la seva vida i missió formaven part d'un pla diví que Déu havia traçat fa temps.
Aquesta afirmació serveix com a recordatori per als deixebles i per a tots els creients sobre la fiabilitat i la veracitat de la Paraula de Déu. Els tranquil·litza que els esdeveniments de la vida, mort i resurrecció de Jesús no van ser aleatoris, sinó que van ser profetitzats i orquestrats per Déu. Aquesta comprensió proporciona una base per a la fe, ja que confirma que Jesús és realment el Messies, aquell que compleix les profecies i promeses de les Escriptures. Anima els creients a confiar en el pla de Déu i a trobar esperança en el compliment de les seves promeses.
