Quiriat-arba, més tard coneguda com Hebron, era una ciutat de gran significat històric i espiritual. Situada a la regió muntanyosa de Judà, va ser atorgada als levites, la tribu sacerdotal, com a part de la seva herència. A diferència d'altres tribus, els levites no van rebre un gran territori, sinó que se'ls van assignar ciutats i pastures circumdants. Aquest acord assegurava que poguessin complir les seves funcions religioses mentre eren recolzats per la comunitat.
Hebron ocupa un lloc especial en la història bíblica. Va rebre el nom d'Arba, l'antepassat dels anàquites, un grup de persones conegudes per la seva formidable mida i força. L'assignació d'aquesta ciutat als levites subratlla la provisió i cura de Déu per aquells dedicats al servei espiritual. També destaca la importància del suport comunitari per als líders religiosos, assegurant que tinguin els recursos necessaris per servir de manera efectiva. La inclusió de pastures indica les necessitats pràctiques dels levites, permetent-los sostenir-se a ells mateixos i a les seves famílies mentre es concentren en les seves responsabilitats espirituals.
