I a Gibeon, la ciutat de les altures, i a la seva rodalia, i a la ciutat de l'estranger, que és a la terra de la tribu de Benjamí, i a la ciutat de la seva rodalia, que és a la terra de la tribu de Judà, i a la ciutat de la seva rodalia, que és a la terra de la tribu de Manassès, i a la ciutat de la seva rodalia, que és a la terra de la tribu d'Efraïm, i a la ciutat de la seva rodalia, que és a la terra de la tribu de Simeó, i a la ciutat de la seva rodalia, que és a la terra de la tribu de Zebuló, i a la ciutat de la seva rodalia, que és a la terra de la tribu d'Issacar, i a la ciutat de la seva rodalia, que és a la terra de la tribu de Neftalí, i a la ciutat de la seva rodalia, que és a la terra de la tribu de Dan, i a la ciutat de la seva rodalia, que és a la terra de la tribu de Gad, i a la ciutat de la seva rodalia, que és a la terra de la tribu de Rubèn, i a la ciutat de la seva rodalia, que és a la terra de la tribu de Manassès, i a la ciutat de la seva rodalia, que és a la terra de la tribu de Judà, i a la ciutat de la seva rodalia, que és a la terra de la tribu de Benjamí.

Josuè 21:29

Faithy explica

A mesura que els israelites es van establir a la Terra Promesa, la divisió de les terres va ser un esdeveniment significatiu, marcant el compliment de la promesa de Déu a Abraham. Els levites, a diferència d'altres tribus, no van rebre un gran territori, sinó que se'ls van assignar ciutats específiques i les seves terres de pastura circumdants. Aquest vers menciona Jarmut i En Gannim entre les ciutats que se'ls van assignar. El paper dels levites era crucial, ja que eren responsables de les funcions religioses, l'ensenyament de la llei i el manteniment del benestar espiritual de la nació. Distribuint-los per diverses ciutats, podien servir eficaçment a tota la comunitat, assegurant que el culte i l'orientació espiritual fossin accessibles a tots els israelites. Aquest acord reflecteix el valor que es dóna al lideratge espiritual i al suport comunitari, emfatitzant que la cura i l'orientació espiritual han d'estar integrades a la vida quotidiana. La menció de les terres de pastura també indica que es van considerar les necessitats pràctiques dels levites, proporcionant-los recursos per sostenir les seves famílies i ramats, permetent-los així centrar-se en les seves funcions sagrades sense la càrrega de la cultivació de la terra.