I la ciutat de la qual els levites havien de menjar, era la ciutat de refugi, la qual era la ciutat de refugi per a l'home que hagués matat a algú per error, i la ciutat de refugi era Kiriat-Arba, que és Hebron, en el país de Judà; i els altres tres ciutats eren a l'altra banda del riu, a l'est de Jericó, que eren: Bezer, en el desert, en la terra de Rubèn; i Ramot, en Gilead, en la terra de Gad; i Golan, en Basan, en la terra de Manassès.

Josuè 21:14

Faithy explica

Jattir i Eshtemoa són esmentades com a ciutats donades als levites, la tribu destinada a les funcions sacerdotals a l'antic Israel. A diferència d'altres tribus, els levites no van rebre una herència territorial contínua. En comptes d'això, se'ls van assignar ciutats específiques i terres circumdants disperses entre els territoris d'altres tribus. Aquesta disposició garantí que els levites poguessin complir les seves funcions religioses i satisfer les necessitats espirituals de tota la nació. L'assignació d'aquestes ciutats destaca la importància d'integrar el lideratge espiritual dins de la comunitat, assegurant que aquells que dediquen les seves vides a servir Déu i el poble tinguin el suport i els recursos necessaris. Aquesta distribució també simbolitza la interconnexió de les tribus i la responsabilitat compartida de mantenir una societat fonamentada en la fe i el servei. Proporcionant per als levites, els israelites van demostrar el seu compromís amb la vida espiritual i religiosa de la nació, reconeixent el paper essencial dels levites en la guia i l'ensenyament del poble.