En la distribució de la Terra Promesa entre les tribus d'Israel, es van reservar certes ciutats per als levites, la tribu dedicada a les funcions religioses i al servei del temple. Aijalon i Gath Rimmon són dues d'aquestes ciutats esmentades en aquesta assignació. Aquesta disposició subratlla la responsabilitat comunitària de cuidar aquells que dediquen les seves vides al servei espiritual. Els levites no van rebre una gran herència de terres com les altres tribus, ja que el seu paper era servir Déu i la comunitat. En canvi, se'ls van proporcionar ciutats i terres de pastura per satisfer les seves necessitats.
Aquesta provisió va garantir que els levites poguessin centrar-se en les seves responsabilitats espirituals sense la càrrega de garantir la seva subsistència. Sota aquesta perspectiva, es destaca la importància de donar suport a aquells que guien i alimenten el benestar espiritual de la comunitat. La inclusió de terres de pastura indica un enfocament pràctic per a la seva subsistència, permetent-los mantenir bestiar i sostenir les seves famílies. Aquesta disposició reflecteix un equilibri entre el servei espiritual i la vida pràctica, ressaltant la interconnexió entre la fe i la vida diària.
