A mesura que els israelites s'establien a la Terra Promesa, la distribució de les terres es va organitzar curosament per assegurar que cada tribu rebés la seva herència. No obstant això, la tribu de Levi, de la qual descendien els sacerdots, no va rebre un territori separat com les altres tribus. En canvi, els sacerdots, específicament els descendents d'Aaron, van rebre tretze ciutats disperses per tota la terra, juntament amb les seves terres de pastura. Aquesta provisió els va permetre integrar-se a la comunitat mentre tenien els recursos necessaris per al seu sustento.
L'assignació de ciutats als sacerdots subratlla el valor que es dóna al lideratge espiritual i el paper de la comunitat en el suport a aquells que serveixen en capacitats religioses. En proporcionar per als sacerdots, els israelites asseguraven que es satisfessin les necessitats espirituals de la nació i que aquells que ministraven a l'altar no fossin oblidats. Aquesta disposició també facilitava la capacitat dels sacerdots per dur a terme les seves funcions de manera efectiva, ja que estaven estratègicament situats per tota la terra, fent-los accessibles a la gent a qui servien.
