L'assignació de ciutats als levites, específicament als descendents de Gershon, reflecteix el paper únic que els levites van jugar en la societat israelita. A diferència d'altres tribus, els levites no van rebre una gran parcel·la de terra contínua. En canvi, se'ls van donar ciutats disperses entre els territoris d'altres tribus. Aquesta disposició assegurava que els levites, que eren responsables de les funcions religioses i del manteniment del tabernacle, estiguessin presents a tota la nació, proporcionant lideratge espiritual i orientació.
Les tretze ciutats donades als gershonites de les tribus d'Issacar, Aser, Neftalí i la mitja tribu de Manassès a Basan il·lustren la integració de la vida religiosa en les vides diàries dels israelites. En viure entre la gent, els levites podien complir els seus rols de manera més efectiva, fomentant un sentiment d'unitat i d'objectiu compartit. Aquesta distribució també emfatitza la responsabilitat comunitària de totes les tribus per donar suport als levites, que al seu torn recolzaven el benestar espiritual de tota la nació.
