A l'Antic Testament, els levites eren una tribu especial destinada a les funcions religioses, i no van rebre un gran territori contigu com les altres tribus d'Israel. En lloc d'això, se'ls van atorgar ciutats dins dels territoris d'altres tribus. Aquest versicle menciona específicament els descendents de Kohath, una família levítica prominent, que van rebre deu ciutats de la meitat de la tribu de Manassès. Aquesta assignació formava part d'una distribució més àmplia de terres per assegurar que els levites estiguessin escampats per Israel, permetent-los complir els seus rols en l'ensenyament religiós i el servei al temple. La presència dels levites en diverses regions era crucial per mantenir la vida espiritual i religiosa de la nació, ja que eren responsables d'ensenyar la llei i dirigir el culte. Aquest sistema també subratllava la integració del lideratge espiritual en la vida diària del poble, assegurant que la guia religiosa fos accessible a totes les tribus.
Així, la distribució de les ciutats als levites no només garantí la seva subsistència, sinó que també va reforçar la seva funció com a guardians de la fe i la llei divina, ajudant a mantenir la cohesió espiritual entre les tribus d'Israel.
