En la distribució de la Terra Promesa entre les tribus d'Israel, certes ciutats es van reservar com a ciutats de refugi. Aquestes ciutats tenien un paper crucial en el sistema de justícia de l'antic Israel. Tànaque, situada a la meitat de la tribu de Manassès, era una d'aquestes ciutats, proporcionant un refugi segur per aquells que havien causat accidentalment la mort d'una altra persona. Això permetia a l'acusat escapar de la venjança immediata de la família de la víctima i assegurava un judici just. El concepte de ciutats de refugi subratlla la importància de la justícia temperada amb misericòrdia, un principi que ressona al llarg de la Bíblia.
A més, la menció de les terres de pastura indica les consideracions pràctiques que es van donar als levites, que eren assignats a aquestes ciutats. Com a tribu responsable de les funcions religioses i de la cura del tabernacle, els levites no van rebre una gran herència de terres com les altres tribus. En canvi, se'ls van proporcionar ciutats i terres circumdants per sostenir les seves famílies i bestiar. Aquest acord destaca l'equilibri entre les responsabilitats espirituals i les necessitats quotidianes, assegurant que aquells que servien a Déu i a la comunitat estiguessin adequadament proveïts.
