En la distribució de terres entre les tribus d'Israel, es van fer provisions especials per als levites, especialment per als descendents d'Aaron, que eren la classe sacerdotal. Hebron, una ciutat de refugi, els va ser atorgada, significat el seu doble paper com a lloc de santuari i servei espiritual. Les ciutats de refugi es van establir per protegir aquells que havien comès homicidis involuntaris, permetent-los un judici just i protecció contra la venjança. Aquesta assignació als sacerdots subratlla la interconnexió entre la justícia i la cura espiritual, ja que els sacerdots no només eren líders religiosos, sinó que també jugaven un paper en el manteniment de la justícia social.
Libnah, una altra ciutat donada als descendents d'Aaron, emfatitza encara més la importància d'assegurar que aquells que serveixen a Déu i a la comunitat siguin recolzats. Això reflecteix un tema bíblic més ampli de responsabilitat comunitària, on les necessitats dels líders espirituals es satisfan perquè puguin centrar-se en les seves responsabilitats divines. El passatge destaca com la comunitat és cridada a mantenir la justícia i la misericòrdia, proporcionant refugi i suport a aquells que ho necessiten, alhora que s'assegura que aquells que lideren espiritualment siguin cuidats.
