Durant un banquet extravagant, el rei Belsasar va presenciar una mà misteriosa escrivint a la paret. Les paraules 'mene, mene, tekel, parsin' eren incomprensibles per als savis del rei, però Daniel, un profeta conegut per la seva saviesa i connexió amb Déu, va poder interpretar-les. 'Mene' significa que Déu ha comptat els dies del regnat i l'ha portat a la seva fi. 'Tekel' indica que el rei ha estat pesat en la balança i ha estat trobat insuficient. 'Parsin' indica que el regne serà dividit i donat als Medes i Perses.
Aquest esdeveniment subratlla la naturalesa transitòria del poder humà i l'autoritat suprema de Déu sobre tots els regnes terrenals. Serveix com un recordatori poderós de la importància de la humilitat i la rectitud, així com de les conseqüències de l'orgull i la idolatria. La història de l'escriptura a la paret és una crida a l'autoexamen, instint tant a individus com a líders a considerar les seves accions i a alinear-se amb els principis divins. Ens anima a viure amb integritat, reconeixent que el veritable poder i la justícia provenen de Déu.
