La mort de Belsassar marca un moment clau en la narrativa bíblica, destacant la naturalesa ràpida i decisiva de la justícia divina. Com a rei de Babilònia, Belsassar havia mostrat arrogància i falta de respecte, especialment durant el banquet on va utilitzar vasos sagrats del temple de Jerusalem. Aquest acte de sacrilegi va ser un afront directe a Déu, que va portar a l'escriptura misteriosa a la paret que predeia la seva caiguda. El compliment d'aquesta profecia amb la seva mort sobtada serveix com un recordatori contundent de les conseqüències de la supèrbia i la irreverència.
La història de Belsassar és una faula sobre els perills d'ignorar les advertències divines i els límits del poder humà. S'emfatitza que els regnes i governants terrenals estan subjectes a l'autoritat suprema de Déu, qui pot canviar el curs de la història en un instant. Per als creients, aquest passatge encoratja a viure amb humilitat, reverència i consciència de la presència divina en tots els aspectes de la vida. També assegura que la justícia, encara que de vegades es retardi, és certa i que els plans de Déu prevaldran en última instància.
