El rei Belsasar, durant un banquet, es troba amb una escriptura misteriosa a la paret que cap dels seus savis o encantadors pot desxifrar. Aquest esdeveniment subratlla les limitacions de la saviesa humana i la incapacitat dels poders terrenals per comprendre els missatges divins. Reflecteix el tema bíblic més ampli que la veritable comprensió i visió provenen només de Déu. Aquest moment de la història prepara el terreny per a Daniel, un home de fe, que demostrarà el poder de la saviesa divina sobre el coneixement humà. La dependència de Belsasar dels encantadors i savis de la seva cort, que finalment li fallen, contrasta amb la confiança de Daniel en Déu, qui revela el significat de l'escriptura.
Aquest passatge anima els creients a buscar orientació divina en moments d'incertesa i a reconèixer que la saviesa de Déu supera la comprensió humana. També serveix com un recordatori de la importància de la humilitat i el reconeixement que no totes les respostes es poden trobar mitjançant mitjans humans. En girar-se cap a Déu, els creients poden trobar claredat i direcció en situacions que semblen més enllà de la comprensió.
