Daniel, un jove hebreu capturat a Babilònia, es presenta davant del rei Nabucodonosor per interpretar un somni inquietant. De manera clara, Daniel afirma que la saviesa que posseeix no és resultat de cap mèrit personal ni de saviesa superior. En canvi, atribueix la revelació a Déu, que vol que el rei entengui el significat del somni. Aquest moment subratlla un tema central de la Bíblia: la veritable saviesa i comprensió proven de Déu, no de la intel·ligència o habilitat humana. La humilitat de Daniel és evident, ja que desvia qualsevol glòria cap a Déu, mostrant una fe profunda i una dependència de la guia divina.
Aquesta passatge anima els creients a buscar la saviesa de Déu i a reconèixer que qualsevol comprensió o coneixement que adquirim és un regal d'ell. També ens recorda la importància de la humilitat, reconeixent que les nostres habilitats i coneixements són limitats. Confiant en el pla i propòsit més gran de Déu, podem afrontar els misteris de la vida amb confiança i pau. L'exemple de Daniel ens inspira a afrontar els reptes amb fe, sabent que Déu és la font de tota veritable saviesa i comprensió.
