El rei Belsasar, durant un gran banquet, es troba amb un esdeveniment misteriós i inquietant: una mà apareix i escriu a la paret. En la seva desesperació per entendre aquesta ocurrència sobrenatural, es dirigeix a Daniel, conegut per la seva saviesa i la seva capacitat d'interpretar somnis i signes. El rei ofereix a Daniel recompenses significatives: una túnica de purpura, una cadena d'or i una posició com el tercer governant més alt del regne. Aquestes recompenses simbolitzen honor, riquesa i poder, reflectint el gran valor que se li atorga a aquells que poden proporcionar coneixement i orientació en moments d'incertesa.
Aquesta situació subratlla la importància de la saviesa i el discerniment, especialment quan s'enfronten a missatges divins o situacions desafiadores. També il·lustra un tema recurrent a la Bíblia on Déu es comunica a través de signes i requereix que els seus servents fidels interpretin aquests missatges. El paper de Daniel com a intèrpret de la voluntat divina destaca el poder de la fe i la comprensió per connectar el món diví amb el terrenal. El verset convida a la reflexió sobre la importància d'estar oberts a la guia divina i les recompenses de la fidelitat i la saviesa.
