Durant un banquet reial, una mà misteriosa escriu a la paret, causant una gran inquietud al rei de Babilònia. En la seva desesperació, crida els seus encantadors, astròlegs i endevins, oferint-los grans recompenses si poden interpretar l'escrit. El rei promet que qui pugui descifrar el missatge serà vestit de purpura, un color que simbolitza la reialesa i l'honor, i rebrà una cadena d'or, un signe d'estatus elevat. A més, aquesta persona serà elevada a la posició del tercer governant més alt del regne.
Aquesta escena subratlla la dependència del rei de la saviesa humana i les pràctiques de la seva cultura per resoldre el seu problema. No obstant això, també prefigura les limitacions d'aquesta saviesa, ja que aquests assessors finalment no poden interpretar l'escrit. Aquesta narrativa destaca el tema de la sobirania divina i la futilitat de confiar només en la comprensió humana. Serveix com a recordatori que la veritable saviesa i comprensió provenen de Déu, qui revela finalment el significat de l'escrit a través de Daniel. La història anima els creients a buscar orientació divina en moments d'incertesa i a reconèixer les limitacions de la saviesa humana.
