Belsasar, el rei babilònic, havia promès grans recompenses a qui pogués interpretar l'escriptura misteriosa que havia aparegut a la paret durant el seu banquet. Daniel, conegut per la seva saviesa i connexió amb Déu, va poder interpretar el missatge, que predeia la caiguda del regne de Belsasar. Malgrat la profecia ominosa, el rei va honorar la seva promesa a Daniel, vestint-lo amb porpra, col·locant-li una cadena d'or al coll i declarant-lo el tercer governant més alt del regne. Aquest esdeveniment subratlla la importància de mantenir la paraula i reconèixer la veritable saviesa, fins i tot quan comporta veritats difícils.
L'elevació de Daniel a una alta posició, malgrat el missatge greu que va lliurar, destaca el valor de la integritat i la fidelitat. Serveix com a testament de la sobirania de Déu, mostrant que ell pot elevar els seus servents fins i tot enmig d'un imperi corruptor i en declivi. La història anima els creients a mantenir-se ferms en la seva fe i a confiar en el pla final de Déu, sabent que ell honra aquells que són fidels a ell. També reflecteix la naturalesa transitòria del poder terrenal i la naturalesa perdurable de la saviesa divina.
