En temps de Salomó, la construcció i el manteniment del regne requerien una gran quantitat de treball. No obstant això, Salomó va prendre la decisió conscient de no esclavitzar els israelites per a aquestes tasques. En lloc d'això, els va nomenar com a personal militar, incloent-hi homes de combat i comandants. Aquesta elecció subratlla el respecte cap al seu propi poble, reconeixent el seu potencial i confiants en ells per a responsabilitats significatives. Així, Salomó va assegurar que els israelites se sentissin valorats i respectats, fomentant un sentiment d'orgull i unitat dins de la nació.
Aquesta aproximació també reflecteix un principi més ampli de lideratge que valora i eleva els individus en lloc d'oprimir-los. La decisió de Salomó d'assignar als israelites rols de lideratge i comandament demostra la importància de reconèixer el valor inherent i les capacitats de cada persona. Serveix com a recordatori que el veritable lideratge implica empoderar els altres i crear oportunitats perquè puguin contribuir significativament a la comunitat. Tals accions no només enforteixen la comunitat, sinó que també construeixen un llegat de respecte i col·laboració.
