En un moment de renovació espiritual, el rei va prendre la iniciativa de garantir que el temple es mantingués adequadament, ordenant la col·locació d'un cofret a l'entrada. Aquest cofret servia com a punt de recollida d'ofrenes, simbolitzant un enfocament transparent i organitzat per a la reunió de recursos. La seva ubicació a la porta del temple era significativa, ja que feia que la donació fos accessible a tots els qui hi entraven, reforçant la idea que el manteniment de la casa de Déu era un esforç comunitari.
Aquesta iniciativa també demostrava la dedicació del rei a restaurar el temple i assegurar-ne el manteniment. En involucrar la comunitat en aquest procés, es fomentava un sentiment d'unitat i responsabilitat compartida. La gent era animada a contribuir de manera voluntària, sabent que les seves ofrenes eren vitals per a la restauració i el manteniment continu del temple. Aquesta acció de col·locar el cofret pot ser vista com una crida a la responsabilitat, recordant als creients la importància de donar suport als seus llocs de culte i a la vida espiritual de la seva comunitat.
