En temps del rei Joàs, es va fer una proclamació per tot Judà i Jerusalem per recollir un tribut per al Senyor, tal com havia manat Moisès. Aquest tribut estava destinat a sostenir el manteniment del temple, assegurant que el lloc de culte continués sent una part central i funcional de la vida espiritual de la comunitat. La crida a donar era un recordatori de la responsabilitat compartida entre el poble per mantenir els seus deures i tradicions religioses. També servia per unir la comunitat en un propòsit comú, reforçant la seva identitat com a poble escollit de Déu.
El tribut no era només una obligació financera, sinó també espiritual, simbolitzant el compromís del poble amb Déu i la seva voluntat d'invertir en la seva fe. Posava de manifest la importància de la gestió i el paper de cada individu en contribuir al benestar col·lectiu de la comunitat de fe. En participar en aquest acte de donar, la gent es recordava de la seva història, del seu pacte amb Déu i de la necessitat contínua de sostenir les institucions sagrades que mantenien les seves vides espirituals.
