L'assignació de ciutats als levites va ser una part significativa de l'assentament d'Israel a la Terra Promesa. Els levites, que estaven separats per al servei religiós, no van rebre un gran territori com les altres tribus. En canvi, se'ls van donar ciutats específiques i terres de pastura al voltant de diversos territoris tribals. Aner i Bileam, esmentades aquí, eren ciutats donades als clans coatites de la mitja tribu de Manassès. Aquest acord va permetre als levites viure entre el poble que servien, facilitant els seus rols en l'ensenyament, el culte i el manteniment del tabernacle.
La inclusió de terres de pastura era crucial, ja que proporcionava als levites els mitjans per sostenir el seu bestiar, que era important per al seu sustento. Aquest sistema garantí que els levites poguessin centrar-se en les seves tasques espirituals sense la càrrega de garantir terres per a ells mateixos. Reflecteix l'estructura comunal i de suport de la societat israelita, on cada tribu contribuïa al benestar dels dedicats al lideratge espiritual. Aquest passatge destaca la importància del suport comunitari en el compliment dels rols religiosos i socials.
