Les genealogies a la Bíblia, com la que es presenta aquí, tenen múltiples funcions. Proporcionen un context històric i una continuïtat, connectant individus amb la narrativa més àmplia del poble de Déu. En aquest cas, es mencionen els fills d'Eliab, Abihà i Ahitob, situant-los dins de la línia dels levites, que eren responsables de les funcions religioses a Israel. Aquests registres eren crucials per mantenir les identitats tribals i familiars, assegurant que cada família conegués el seu lloc dins de la comunitat i les seves responsabilitats. A més, les genealogies sovint subratllen la fidelitat de Déu a través de les generacions, recordant als lectors la naturalesa perdurable de les promeses divines i la importància que la fe es transmeti d'una generació a l'altra. En preservar aquests noms, el text honra l'herència dels que van venir abans i encoratja la continuïtat de la seva fe i tradicions.
Així, la menció d'aquests noms no és només un registre, sinó un recordatori de la importància de les arrels familiars i de la fe compartida que uneix la comunitat d'Israel.
