La pregària és un acte sagrat de comunicació amb Déu, destinat a ser genuí i sincer. Jesús adverteix contra la pràctica de pregar d'una manera que busca atreure l'atenció dels altres, com era comú entre alguns líders religiosos de la seva època. Aquests individus preguen en llocs prominents, com les sinagogues i les cantonades dels carrers, per ser vistos i admirats per la gent. Jesús subratlla que aquest comportament és hipòcrita perquè prioritza l'elogi humà per sobre d'una relació sincera amb Déu.
La recompensa per aquestes exhibicions públiques és només l'admiració efímera dels altres, que no és el veritable propòsit de la pregària. En canvi, Jesús ensenya que la pregària ha de ser una conversa privada i íntima amb Déu, lliure del desig de reconeixement públic. Aquesta instrucció anima els creients a examinar els seus motius i assegurar-se que les seves pràctiques espirituals estiguin arrelades en un desig genuí de connectar amb Déu, en comptes de buscar l'aprovació dels altres. En centrar-se en l'autenticitat en la pregària, els creients poden experimentar les veritables recompenses espirituals que provenen d'una relació profunda i personal amb Déu.
