En aquesta ensenyança, l'èmfasi es posa en la puresa de les intencions a l'hora de donar als necessitats. L'acte de donar no ha de ser una actuació destinada a guanyar admiració pública o estatus social. En canvi, ha de ser una expressió sincera d'amor i compassió. La referència als "hipòcrites" destaca aquells que donen per ser vistos i lloat pels altres, suggerint que la seva recompensa es limita a l'aprovació efímera que reben.
La veritable generositat es caracteritza per la humilitat i un enfocament en les necessitats dels altres, més que en un mateix. Aquesta ensenyança desafia els creients a examinar les seves motivacions i a assegurar-se que els seus actes de caritat estiguin impulsats per una cura i preocupació genuïnes. La veritable recompensa, segons aquesta ensenyança, es troba en la satisfacció silenciosa de saber que s'ha actuat per amor i integritat, alineant-se amb els valors de desinterès i humilitat que són centrals en la fe cristiana.
