El dejuni és una disciplina espiritual destinada a aprofundir la relació amb Déu. Jesús subratlla la importància de la sinceritat en aquesta pràctica. Critica aquells que jeuen només per guanyar atenció i admiració dels altres, descrivint-los com a hipòcrites. Al desfigurar els seus rostres, fan evident el seu dejuni, buscant lloança humana en lloc de connexió divina. Jesús assenyala que aquestes persones ja han rebut la seva recompensa, que és l'aprovació temporal dels altres.
En contraposició, Jesús encoratja un enfocament més privat i genuí del dejuni. L'atenció ha de ser en la transformació interna i els beneficis espirituals que provenen de dedicar temps a Déu. Aquesta ensenyança és una crida a l'autenticitat en la vida espiritual, recordant als creients que les veritables recompenses provenen de Déu, no del reconeixement humà. Al jeure amb un cor sincer, els creients poden experimentar una relació més profunda i significativa amb Déu, lliure de les distraccions de buscar validació externa.
