El dejuni és una disciplina espiritual que implica l'abstinència d'aliments o certes activitats per centrar-se en la pregària i la reflexió. En aquest versicle, Jesús aconsella als seus seguidors que mantinguin una aparença normal durant el dejuni, ungint-se el cap amb oli i rentant-se la cara. Aquesta pràctica era comuna en la cultura de l'època, simbolitzant netedat i vitalitat. D'aquesta manera, les persones eviten cridar l'atenció sobre el seu dejuni, assegurant que l'acte es mantingui com una qüestió privada entre elles i Déu.
La instrucció destaca la importància de la sinceritat i la humilitat en les pràctiques espirituals. En lloc de buscar l'admiració dels altres, els creients són animats a centrar-se en el seu creixement espiritual interior i la connexió amb Déu. Aquesta ensenyança subratlla el valor de l'autenticitat en el camí de fe, recordant als cristians que les seves disciplines espirituals han de ser expressions genuïnes de devoció, no realitzades per reconeixement o lloança pública. En posar èmfasi en l'aspecte intern del dejuni, Jesús crida a un compromís més profund i personal amb la fe.