El dejuni és una disciplina espiritual que implica l'abstinència d'aliments o altres comoditats per acostar-se a Déu. Aquest vers ensenya que el dejuni ha de ser un acte privat de devoció, no una exhibició pública. L'èmfasi es posa en la relació entre l'individu i Déu, en comptes de buscar atenció o lloança dels altres. En subratllar que Déu, que és invisible, observa i recompensa el que es fa en secret, es destaca el valor de la sinceritat i l'autenticitat en les pràctiques espirituals.
Aquesta ensenyança anima els creients a cultivar una fe personal i genuïna, lliure del desig de validació externa. Subratlla la importància de la transformació interior per sobre de les aparences externes. En un sentit més ampli, aquest principi es pot aplicar a altres àrees de la vida espiritual, recordant-nos que la veritable devoció es basa en la intenció del cor més que en el reconeixement extern. Fomentant una relació sincera amb Déu, els creients poden experimentar un creixement espiritual i rebre recompenses divines que no estan limitades per la percepció humana.
