En aquest moment, una dona porta un àmbit d'alabastre ple d'un perfum molt car a Jesús i l'aboca sobre el seu cap mentre ell està a taula. Aquest acte és un poderós símbol d'amor, honor i sacrifici. El perfum, probablement fet de nard pur, era extremadament valuós, indicant la profunditat de la seva devoció. En ungir Jesús, ella reconeix la seva importància i potser fins i tot la seva imminent mort, ja que l'ungiment era una preparació habitual per al sepeli. Aquesta acció ens desafia a considerar com valorem Jesús en les nostres vides i com podem mostrar la nostra devoció a través d'actes de bondat i generositat.
L'acció de la dona també serveix com a recordatori de la importància de l'adoració i de donar el millor a Déu. La seva disposició a utilitzar un objecte tan car per a Jesús reflecteix un cor que prioritza el espiritual per sobre del material. Ens anima a reflexionar sobre les nostres pròpies vides i a considerar què estem disposats a oferir a Déu, no només en termes de possessions materials, sinó també en temps, talents i amor. La seva història és un exemple atemporal de devoció desinteressada i de l'impacte d'un sol acte d'amor.
