Judas Iscariot, un dels dotze deixebles, va decidir traïr Jesús, marcant un canvi significatiu en els esdeveniments que conduïen a la crucifixió. Aquesta decisió va arribar després que Judas hagués acordat entregar Jesús als sumes sacerdots a canvi de trenta monedes de plata. Les accions de Judas són sovint vistes com una profunda traïció, ja que era un membre de confiança del cercle íntim de Jesús. Malgrat haver estat testimoni dels ensenyaments i miracles de Jesús de primera mà, Judas va optar per actuar per interès personal, cosa que va portar a conseqüències devastadores.
Aquest moment en la narrativa evangèlica destaca els temes de la traïció i la tendència humana a escollir el guany personal per sobre de la lleialtat. Serveix com una advertència sobre els perills de permetre que l'avarícia i els desitjos egoistes eclipsin el compromís amb la veritat i la rectitud. La traïció de Judas és un recordatori de la importància de la integritat i la necessitat de mantenir-se ferm en la fe, fins i tot quan ens enfrontem a temptacions o decisions difícils. La història anima els creients a reflexionar sobre les seves pròpies vides i a considerar com poden romandre fidels als seus valors i compromisos.
