Jesús parla als seus deixebles, reconeixent la realitat persistent de la pobresa, que sempre serà part de la societat humana. Aquesta afirmació no pretén desestimar la importància de cuidar els pobres, sinó més aviat destacar la naturalesa única i temporal de la seva presència física entre ells. En aquest moment de l'Evangeli, Jesús s'acosta al final del seu ministeri terrenal, i vol que els seus seguidors entenguin la importància d'aquest moment. Mentre els deixebles són cridats a continuar la seva missió d'ajudar els necessitats, també se'ls anima a reconèixer l'oportunitat profunda que tenen de ser amb Jesús durant el seu temps a la terra.
Aquest verset serveix com a recordatori per als creients de prioritzar la seva relació amb Crist, fins i tot mentre es dediquen a actes de servei i caritat. Fomenta un equilibri entre la responsabilitat social i la devoció espiritual, suggerint que ambdues són integrals per viure la fe. En reconèixer la constant presència dels pobres, Jesús crida els seus seguidors a un compromís vitalici amb la compassió i la justícia, mentre els convida a valorar i aprendre dels seus ensenyaments i exemple.
