Els líders religiosos de l'època, quan el rei Herodes els va preguntar sobre el lloc de naixement del Messies, van fer referència a la profecia del llibre de Miquees, que afirmava que el Messies naixeria a Betlem. Aquesta petita ciutat de Judea era significativa perquè havia estat el lloc de naixement del rei David, i la profecia indicava que el Messies vindria de la línia de David. El compliment d'aquesta profecia és crucial en la narrativa del Nou Testament, ja que estableix la legitimitat de Jesús com el Salvador promès.
La selecció de Betlem com a lloc de naixement de Jesús subratlla un tema recurrent a la Bíblia: Déu sovint escull els humils i els petits per dur a terme els seus propòsits. Malgrat la seva mida modesta, Betlem es converteix en el punt focal del pla redemptor de Déu. Això recorda als creients que els camins de Déu no sempre s'alineen amb les expectatives humanes, i sovint treballa a través de mitjans inesperats per portar a terme la seva voluntat. El vers anima els cristians a confiar en les promeses de Déu i en el seu temps, sabent que és fidel a complir la seva paraula.
